.... O sobre com s'ha construit el maragallisme
Podria començar perfectament explicant que tot comença des de Joan Maragall (i en certa manera és cert), però més aviat és una història política que va des den Pasqual Maragall fins a l'Ernest Maragall.
No em puc estar de dir que aquella Oda a Espanya de 1898 del poeta, marca una manera d'entendre i pensar la relació -en la meva modesta opinió- dels Maragall amb la política :
Escolta, Espanya -la veu d'un fill / que parla en llengua - no castellana: / parlo en la llengua - que m'ha donat / la terra aspra./ En 'questa llengua - pocs t'han parlat;/ en altra, massa....On ets, Espanya? - No et veig enlloc / No sents la meva veu a'tronadora? / No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? / Has desaprès d'entendre an els teus fills? / Adéu, Espanya! Joan Maragall.
Doncs aquesta marca, és la que mou de fons en Pasqual i l'Ernest en una intensa recerca política començant per la construcció i reconstrucció de l'esquerra catalana: des de els moviments estudiantils, passant per la lluita antifranquista i el Front Obrer de Catalunya (on hi trobem destacats noms com: Isidre Moles, Alfons Carles Comín, Miquel Roca Junyent...), arribant finalment a la fundació de Convergència Socialista de Catalunya (embrió del PSC). Una recerca que no acaba amb la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya, sinó que continua allò que amb el temps esdevé inacabat. Però també despunten per una excel·lent gestió de l'administració pública i administració local més propera al ciutadans.
Ambdós comparteixen un periple polític sembrat d'implicació, habilitat, coherència i, perquè no dir-ho, d'un gran sentit d'estat. El pas den Pasqual Maragall per l'ajuntament de Barcelona (acompanyat pel seu germà Ernest) marca una de les millors èpoques del cap i casal i de retruc de tot el principat Català se'n beneficia. El projecte de transformació de la ciutat, amb l'eix centrat en el Jocs Olímpics B'92, esdevé un exemple de modernització urbana i un motor social.
Tots els alcaldes de Catalunya volien ser com Pasqual Maragall, que va ser capaç d'instaurar un model de transformació de ciutats (i municipis) des de l'esquerra i amb els ciutadans.
Tots els alcaldes de Catalunya volien ser com Pasqual Maragall, que va ser capaç d'instaurar un model de transformació de ciutats (i municipis) des de l'esquerra i amb els ciutadans.
I en la seva tornada a la política com a candidat a presidència de la Generalitat, després de donar per acabada l'etapa a l'alcaldia de Barcelona i del retorn a la docència momentani, ens torna a regalar un gran projecte, amb aquesta marca Maragall. No tant sols, era el projecte de redacció de l'Estatut de Catalunya sinó que també era el procés de redacció del mateix. Sí el Govern Espanyol i el tribunal constitucional haguessin acceptat el text sortint i referendat, el poble català no s'agüés situat en la tessitura actual. En Pasqual va demostrar la millor visió d'estat des de la restitució del Govern de la Generalitat.
El malestar va anar creixent a Catalunya per la reacció contra l'Estatut i el 10 de juliol de 2010 s'esdevé la primera gran manifestació a Catalunya que serviria de precedent i catalitzador del que mes endavant seriem les manifestacions de les diades de 2012, 2013 i la d'enguany. Mentre això passava una part de l'esquerra catalana (i també europea) entrà en crisi per un doble factor: el primer és causat per la impossibilitat del socialisme d'aportar solucions a la crisi i el segon, és el distanciament d'una part d'aquesta esquerra amb la nostre societat.
Conscient de la gran tasca que manca per fer, en el camp de l'esquerra (catalana), l'Ernest Maragall comença una gran tasca de reconstrucció i redefinició, amb l'ull posat a la creació d'un nou Estat Català. El gran projecte és (ara) la unió de les esquerres, en una gran força, que tingui per objectiu governar i transformar la societat des de un nou punt de vista. L'11 d'octubre de 2012, un més després de la gran manifestació "Catalunya, Nou Estat d'Europa" va decidir (i vam decidir) trencar amb el PSC i vestir una nova alternativa d'esquerres.
Nova Esquerra Catalana (NECat) pretenia ser l'embrió, la tasca era complicada però el país s'ho mereixia i ho necessitava. Moltes reunions, molta ma esquerra, molta diplomàcia i, en resum, molta feina dona el seu fruit amb compromisos signats (el nostre era el compromís de Sitges http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/ ) amb altres formacións.
Això i moltes altres coses és el maragallisme que necessitem. Algú en diu nova política, algú en diu bona política. Però en realitat és compromís, coherència, honestedat, sinceritat, generositat, senzillesa, proximitat, ciutadanisme...
