“Estaban soñando los trenes
en la estación, indefensos,
sin locomotoras, dormidos.” Pablo Neruda.
Estem aquí, i avui més que mai, per
reivindicar un socialisme d’estricte obediència catalana (el nostre) i un republicanisme
(el vostre) , i volem reivindicar el paper de l’esquerra, no només a
Europa; sinó que també cal fer-ho a tots i cada un dels municipis i les ciutats
que conformen el nostre país.
El contracte social s’ha trencat, la
corrupció i la “mala praxis” dels governants d’aquest país han conduit a la
situació en un punt insostenible. Des de els partits polítics de la ultra
dreta, neoliberals i conservadors, fins a un “centreesquerra conservador”
no han complert amb la seva missió i han desatès el ciutadà, en favor del
capital.
L’esquerra
s’ha de desacomplexar,:
1. en
primer lloc, no podem contribuir al manteniment de l’estatus quo de
“l’establishment”, ni renunciar a la revolució (o re-evolució) del sistema
2.
segon, l’esquerra està
obligada a representar a la voluntat majoritària de la societat
-prioritàriament a les capes mitges i baixes- i els seus interessos, i
quant és mouen en una direcció cal acompanyar-los, recollir-ne les
propostes, les iniciatives i recolzar-los per evitar l’allunyament.
3.
cal, en tercer lloc,
assumir la responsabilitat. No es pot ser còmplice de “l’austericidi”, imposant
un model econòmic que perjudica els rendiments del treball i afavoreix, tant
sols, a un 1% de la població;
4.
i per últim, la societat
ha evolucionat (en totes direccions) per arribar al S.XXI sobre una autèntic
concepte del ciutadanisme i l’assumpció de decisions compartides, derivat d’una
culturització general, mentre els partits i la política, s’han quedat encallats
en el temps. Cal iniciar, doncs, una regeneració dels partits en general
i del sistema en concret.
La política necessita dels moviments
ciutadans i els moviments ciutadans necessiten de més i molta política. La
implicació ciutadana en la política entra per la porta del darrera i passa al
davant de les iniciatives, en general conservadores i poc valentes, dels
partits. I ho fan amb un absolut convenciment que les teories més pures
del capitalisme s’han imposat disminuint així la igualtat d’oportunitats en
tots els nivells.
L’objectiu és doncs implicar la
ciutadania en el procés de recerca de una societat adaptada al S.XXI,
prescindint dels individualismes, buscant la força del col·lectivisme i els
lideratges compartits.
Cal impulsar un gran moviment, que
recuperi l’esperit del municipalisme entès com a motor de la societat i que
engegui de nou una revisió del conceptes de l’esquerra i del ciutadanisme.
Potser, com diu l’Ernest, no som
independentistes, però el llarg camí que ens ha portat aquí, ens fa pensar que ara
és la millor de les opcions:
- Les frustracions provocades pel procés de l’últim
Estatut d’autonomia i especialment, per la sentència del Tribunal
Constitucional on va patir serioses i amargues retallades -de el que havia
de ser l’acord definitiu sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya- va
produir que una part molt important de la ciutadania catalana es
manifestes el 10 de juliol de 2010. I que es produís un d’inflecció
l’11 de setembre de 2012, on els ciutadans expressaven que Catalunya
havia de ser un Nou Estat d’Europa
Així doncs, cal unir esforços, ja que ens
enfrontem al cicle electoral mes decisori de la història de Catalunya:
- Les eleccions europees del 25 de maig que
son cabdal per definir la construcció europea basada en tres pilars:
l’equitat, l’eficiència i la sostenibilitat, i totes tres coses alhora.
La ciutadania catalana té molt clar que vol continuar compromesa amb
aquesta construcció d’una Unió Europea més democràtica i cohesionada.
- La consulta del 9 de novembre, que és
bàsicament una expressió en llibertat i democràtica, de la voluntat
majoritària de la ciutadania que vol construir un projecte comú i en
concòrdia.
- i les eleccions municipals del
2015, que són el punt de partida per la verificació d’aquest projecte, en
el qual tots hi estem representats, i que significa recuperar l’esperit
dels primers ajuntaments democràtics (avui fa 35 anys), on els
plantejaments de la qualitat democràtica i participació ciutadana en les
decisions municipals no s’han complert.
I en la mesura que tot això suposa una
participació de baix a dalt, els municipis esdevenen els protagonistes i per
tant, cal un veritable impuls municipal que entengui l’acostament entre la
societat (els ciutadans o representats) i els polítics (dirigents o
representants) i cal veure que la participació ciutadana és una solució al
problemes.
Però cal, tanmateix, reconèixer i elogiar
el servei i la dedicació d’una bona part dels, desprestigiats, polítics que
sacrifiquen temps i esforços a la societat i a la comunitat.
I és aquí on iniciem aquest pacte,
un pacte per Catalunya,
un pacte contra la “vella política”,
un pacte per enfortir el procés català,
un pacte amb la voluntat de ser l’espai majoritari de
l’esquerra catalana,
un pacte per ser una suma guanyadora i
un pacte per transformar des
de l’òptica progressista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada