Potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història. Aldous Huxley

divendres, 4 d’abril del 2014

PUNT D'ARRIBADA I PUNT DE SORTIDA



“Estaban soñando los trenes
en la estación, indefensos,
sin locomotoras, dormidos.” Pablo Neruda.


Estem aquí, i avui més que mai, per reivindicar un socialisme d’estricte obediència catalana (el nostre) i un republicanisme (el vostre) ,  i volem reivindicar el paper de l’esquerra, no només a Europa; sinó que també cal fer-ho a tots i cada un dels municipis i les ciutats que conformen el nostre país.


El contracte social s’ha trencat, la corrupció i la “mala praxis” dels governants d’aquest país han conduit a la situació en un punt insostenible. Des de els partits polítics de la ultra dreta,  neoliberals i conservadors, fins a un “centreesquerra conservador” no han complert amb la seva missió i han desatès el ciutadà, en favor del capital.


            L’esquerra s’ha de desacomplexar,:


1.       en primer lloc, no podem contribuir al manteniment de  l’estatus quo de “l’establishment”, ni renunciar a la revolució (o re-evolució) del sistema


2.               segon, l’esquerra està obligada a representar a la voluntat majoritària de la societat  -prioritàriament a les capes mitges i baixes- i els seus interessos, i quant  és mouen en una direcció cal acompanyar-los, recollir-ne les propostes, les iniciatives i recolzar-los per evitar l’allunyament.


3.               cal, en tercer lloc, assumir la responsabilitat. No es pot ser còmplice de “l’austericidi”, imposant un model econòmic que perjudica els rendiments del treball i afavoreix, tant sols, a un 1% de la població;


4.               i per últim, la societat ha evolucionat (en totes direccions) per arribar al S.XXI sobre una autèntic concepte del ciutadanisme i l’assumpció de decisions compartides, derivat d’una culturització general, mentre els partits i la política, s’han quedat encallats en el temps. Cal iniciar, doncs,  una regeneració dels partits en general i del sistema en concret.


La política necessita dels moviments ciutadans i els moviments ciutadans necessiten de més i molta política. La implicació ciutadana en la política entra per la porta del darrera i passa al davant de les iniciatives, en general conservadores i poc valentes, dels partits. I ho fan amb un absolut convenciment  que les teories més pures del capitalisme s’han imposat disminuint així la igualtat d’oportunitats en tots els nivells.


L’objectiu  és doncs implicar la ciutadania en el procés de recerca de una societat adaptada al S.XXI, prescindint dels individualismes, buscant la força del col·lectivisme i els lideratges compartits.


Cal impulsar un gran moviment, que recuperi l’esperit del municipalisme entès com a motor de la societat i que engegui de nou una revisió del conceptes de l’esquerra i del ciutadanisme.




Potser, com diu l’Ernest, no som independentistes, però el llarg camí que ens ha portat aquí, ens fa pensar que ara és la millor de les opcions:


  • Les frustracions provocades pel procés de l’últim Estatut d’autonomia  i especialment, per la sentència del Tribunal Constitucional on va patir serioses i amargues retallades -de el que havia de ser l’acord definitiu sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya-  va produir que una part molt important de la ciutadania catalana es manifestes el 10 de juliol de 2010. I que es produís un d’inflecció  l’11 de setembre de 2012, on els ciutadans expressaven que Catalunya havia de ser un Nou Estat d’Europa
Així doncs, cal unir esforços, ja que ens enfrontem al cicle electoral mes decisori de la història de Catalunya:


    • Les eleccions europees del 25 de maig que son cabdal per definir la construcció europea basada en tres pilars: l’equitat, l’eficiència i la sostenibilitat, i totes tres coses alhora. La ciutadania catalana té molt clar que vol continuar compromesa amb aquesta construcció d’una Unió Europea més democràtica i cohesionada.                      

    • La consulta del 9 de novembre, que és bàsicament una expressió en llibertat i democràtica, de la voluntat majoritària de la ciutadania que vol construir un projecte comú i en concòrdia.

    • i les eleccions municipals del 2015, que són el punt de partida per la verificació d’aquest projecte, en el qual tots hi estem representats, i que significa recuperar l’esperit dels primers ajuntaments democràtics (avui fa 35 anys), on els plantejaments de la qualitat democràtica i participació ciutadana en les decisions municipals no s’han complert.


I en la mesura que tot això suposa una participació de baix a dalt, els municipis esdevenen els protagonistes i per tant, cal un veritable impuls municipal que entengui l’acostament entre la societat (els ciutadans o representats) i els polítics (dirigents o representants) i cal veure que la participació ciutadana és una solució al problemes.



Però cal, tanmateix, reconèixer i elogiar el servei i la dedicació d’una bona part dels, desprestigiats, polítics que sacrifiquen temps i esforços a la societat i a la comunitat.


I és aquí on iniciem aquest pacte,
un pacte per Catalunya,
un pacte contra la “vella política”,
un pacte per enfortir el procés català,
un pacte amb la voluntat de ser l’espai majoritari de l’esquerra catalana,
un pacte per ser una suma guanyadora i
un pacte per transformar des de l’òptica progressista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada