Potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història. Aldous Huxley

dimarts, 24 de desembre del 2013

Enderrocar murs



ENDERROCAR MURS
            

La gran involució en drets socials d’aquets últims anys, la imposició de l’austeritat i el retrocés democràtic són símptomes evidents del que està passant. Europa ha traït a l’esperit de la Revolució Francesa i l’estat Espanyol n’és, com en d’altres ocasions, la punta de llança. En son exemples: la reforma de les pensions, la “llei de l’avortament”, la llei de “seguretat ciutadana”... i tots els projectes guardats a les trinxeres de l’Estat, esperant caure com una bomba sobre els ciutadans, que demostren que estem davant una de les pitjors guerres que s’han lliurat en la nostra època. Ens van robant mica en mica les llibertats guanyades.

            Una batalla que afecta, com mai, a tots i cada un dels ciutadans d’una Europa grisa i fosca, és –en el fons- una “guerra de classes”. Famílies sense casa, fam, sofriment, mort i decadència en son el resultat. Les “elits” han decidit unilateralment trencar el contracte fonamentat en la llibertat i la igualtat; i mica en mica han fet miques tots els instruments que regulaven la igualtat dins la comunitat: el dret a l’educació i la formació, la sanitat universal, la justícia, la cultura i llibertat d’expressió.

            Cal –i amb la força de la raó- enderrocar murs i dogmes, cal alliberar-nos de la culpa, cal despendre’ns d’un sistema de vida imposat per un neocapitalisme esclavitzador. Cal doncs, comprendre i entendre que els grans partits de l’esquerra han estat còmplices necessaris, que s’han aprofitat de les trampes del poder i han estat un peó més del camp de batalla. El primer pas doncs, és redefinir tots els fonaments ideològics que sustenta l’esquerra, i en particular la socialdemocràcia, i s’han  d’establir les bases per a una nova societat basada en una renovació dels valors col·lectius. Sí, es cert, cal una nova revolució, i per això és més necessari que mai tornar a donar resposta a una pregunta: què vol dir ser d’esquerres?

            Però si l’estat Espanyol és la punta de llança d’aquesta reforma, la societat Catalana n’és l’única esperança de resistència. La paradoxa es produeix quant el que lidera el procés representa precisament al conservadorisme i al manteniment de l’estatus quo. Hem d’estar alerta, no podem renunciar al plantejaments, reformar el pensament i refer una societat que resta a l’abisme: caure en la catàstrofe o canviar de paradigma.

            Potser, algun dia, els llibres d’història explicaran la crònica de l’última gran guerra que es va lliurar en el món. Potser diran que va ser una guerra sense armes, ni canons, ni bombes; però si que va produir una gran devastació, morts, fam, famílies sense casa, persones sense feina... Potser explicaran que va ser una guerra ideològica, carregada de tecnologia, una batalla psicològica. Però al final diran que la va guanyar la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada