Qualitat democràtica
La qualitat
en la nostra democràcia i en les organitzacions polítiques d’aquest país és la
gran assignatura
pendent. Hem i han oblidat
aquest concepte, en el que les institucions i els partits que les han governat,
no han atès el “contracte” compromès inicialment . S’ha instaurat la fidelitat
als comandants dels partits en comptes de la lleialtat als ciutadans
que amb el seu vot són qui atorguen la representació i la responsabilitat.
Hem de basar el
nostre fonament en el concepte de radicalitat democràtica i el
compromís en la qualitat, hem de realitzar la transformació de l’instrument
clàssic al servei del ciutadà cap a estructures obretes, horitzontals i
participatives. S’ha esgotat el crèdit dels ciutadans,
que expressen rebuig i desafecció vers als partits i els seus polítics.
Esdevenen grans
canvis econòmics i productius, socials i polítics que demanen renovar els instruments
tradicionals de participació, hem d’articular camins i mecanismes de democràcia
participativa cap a models de presa de decisions col·lectives.
Per tant, cal aplicar
la radicalitat
democràtica en dos grans àmbits que podríem definir interns (o
d’organització) i externs ( o institucionals).
En el camp extern (o
institucional)
·
Cal abordar la reforma del
mapa Institucional
Català: cal proposar una administració eficient, evitar la duplicitat de funcions i
recuperar un models de gestió supramunicipal que tingui clarament vocació
de servei. Cal una reforma
des de la dimensió dels municipis (i la mancomunació de serveis), fins a la supressió de les Diputacions
i els Consells comarcals.
·
Cal abordar, sense demora,
la llei
electoral catalana que posi sobre la taula: els sistemes
de llistes obertes, reforma circumscripcions provincials, augmentant el nombre de
districtes que facilitin la relació d’electes i elegits limitacions de mandats;
duplicitats de càrrecs, i cal afavorir la regeneració dels càrrecs
polítics i limitar la dimensió ...
·
Cal abordar la llei
de fiançament de les organitzacions polítiques: transparència
pública de totes les aportacions, auditoria de comptes estricte i pública, enduriment de la legislació en
relació als incompliments en el finançament,
limitació les aportacions ...
·
Cal proposar un model de democràcia
participativa i presa decisions
col·lectives (com el model Suís o d’altres semblants)-. s´han de renovar els instruments tradicionals de participació i articular
camins per la presa de decisions i mecanismes per ampliar el seu abast.
En l’àmbit intern (o
d’organització):
·
Proposem aquestes
estructures obertes, horitzontals i
participatives; amb formes d’adhesió múltiples i diverses; amb
processos de primàries obertes integrals; amb limitació estricte de mandats de
càrrecs públics i de l’organització; amb elecció col•legiada dels càrrecs
indirectes; amb un registre de bens i interessos de tots els candidats; amb un
Consell de Qualitat. Proposem una participació en xarxa, el vot telemàtic i la
utilització de les noves tecnologies per al treball conjunt.
El repte, en
definitiva, és capgirar la organització tradicional i piramidal més clàssiques,
cap una proposta organitzativa per a una societat del S.XXI, que és la mes
ben formada de la història.
Els partits han de
ser conscients que s’han trencat molts dels vincles que els unien a la realitat
i a les inquietuds ciutadanes, han d’acceptar l’obsolescència de les seves
estructures actuals i han de manifestar i complir amb celeritat un compromís
generós de canvi radical per estar a l’alçada i al servei d’una societat
complexa.
No cal dir que estem
molt lluny dels exemples de qualitat i participació dels models de país on les
decisions són compartides, cal
adreçar-nos cap un model on el ciutadà
es sent útil per a la seva societat i a la vegada sent com seves les polítiques
que es prenen en el seu país.
Hem d’aprendre a ser Estat,
també per el camí de la qualitat democràtica.
La democràcia enriqueix la vida
dels ciutadans de tres maneres. En primer lloc, la llibertat política és part
de la llibertat humana en general i exercir els drets civils i polítics és un
aspecte crucial de la vida dels individus com a ens socials. La participació
social i política té valors intrínsecs per a la vida humana i per al benestar.
Impedir la participació política de la comunitat comporta una pèrdua
formidable.
En segon lloc, la democràcia
te un important valor instrumental al potenciar l’audiència que la ciutadania
obté a l’expressar les seves demandes d’atenció política. Més encara, la idea
de “necessitats”, incloses les “necessitats econòmiques”, requereix una
discussió pública i un intercanvi d’informació, de punts de vista, d’anàlisis.
En aquest sentit, la democràcia té una “importància constructiva”, addicional
al seu valor intrínsec, per a la vida dels ciutadans.
I en tercer lloc, la
pràctica de la democràcia ofereix als ciutadans una
oportunitat d’aprendre els
uns dels altre, i ajuda la societat a conformar els seusvalors i les seves
prioritats.
Amartya Sen: La democràcia
com a valor universal (2002)
